diumenge, 4 de desembre del 2011

Poemes d'Agustí Campos

Agustí és un jove poeta, antic alumne de l'IES Veles e vents, que estudia Història a la Universitat de València. Tots recordem la seua estada al centre, el seu compromís per la llengua i l'estima profunda pel nostre país.
Ens ha enviat tres poemes, gaudiu-los:

FARS
Has perdut les maletes, l'equipatge
i també l'esperança utòpica
de poder trobar-les.
Has perdut la nostàlgia
i també la soledat
quan navegaves pel teu mar.
Has perdut la llibertat
de sentir-te sol
quan més ho necessitaves.
Has perdut una cosa rere l'altra
i t'has quedat a recer de les ones
que et porten per la vida.
Has perdut la direcció, el timó
i ara vas a la derivasense nord ni sud.
Només et queda la llum d'un fa
ral mig de la immensitat
per poder sobreviure.
1-1-2011

CIUTAT VELLA
Quan et perdes
no cal que et cerques
car no saps ni sabràs ben bé qui ets;
hauràs de continuar pels carrerons
dels barris de Ciutat Vella
per a retrobar-te amb la identitat.
Els arcs gòtics d'aquell palau
i el músic que dropeja
i només fa sonar el saxòfon quan et veu
et diran que ets a una ciutat desconeguda
al barri tènue, a recer de tothom
als atzucacs de la vida.
El saxofonista no gosarà creuar-te la mirada
ja que ell també es va perdre
i ara sovinteja, dia rere dia, la façana amagada de la Llotja;
camina, perd-te, i fascina't
somia a la ciutat dels gremis
i si pots escoltar un saxo, queda-t'hi.
29-8-2011

CARTA DE COMIAT
Em trobareu entre les restes vídues
d'un calaix, a la cambra del Mas
quan remeneu els records d'aquells dies
en què els canons i els fusells van sonar.
Traureu rosaris i llibretes del banc
entre diaris, records i sis poemes
i les cartilles d'aquell temps de fam
i de les esperances de les gents obreres.
Quatre pamflets cridant a la vaga
i una carta des del front de Terol
serà tot el que vos deixaré, i la darrera paga
que vaig poder cobrar el gener de l'any trenta-nou.
Seran poques coses, ja ho sé estimats, però
ara és tard, car vénen la Guàrdia Civil i els falangistes
i no tinc més remei que amagar tot el meu llegat
de l'adveniment dels feixistes.
Quan em llegiu, si podeu, cada poema
recordeu-me com vaig ser, encara que vos siga complicat
una treballadora més, una proletària de la farga
a la recerca de la llibertat.
20-1-2011

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada