diumenge, 30 d’octubre de 2011

Un text de Jesús Tusón sobre la diversitat lingüística

Sortida
Quan un infant arriba al món, ja porta incorporada la llavor del llenguatge, i l’únic que s’ha de fer és deixar fer: en contacte amb la llengua de l’entorn, qualsevol de les sis mil que encara tenen veu, la llavor es convertirà en arbre frondós, complex, riquíssim. Cadascuna de les llengües del món, sense cap diferència, realitza aquest prodigi de fer efectiva la facultat que ens defineix com a humans.
I, en la transmissió d’una llengua, no tenen cap sentit, ni cap utilitat, els criteris economicistes com els que fan que alguns transmeten als nadons una llengua que no està justificada per l’entorn, una llengua aliena, amb l’esperança que el futur els serà més productiu perquè és una llengua potent i prestigiosa; la d’un món globalitzat, la d’un esdevenidor en què les llengües qualificades de petites s’esllanguiran fins a emmudir.
Cal defensar la natura i la cultura, sí, en tota la seua riquesa i diferència. I també el llenguatge i el ventall generós de les llengües. Cal reivindicar el miracle de la pluralitat; la diversitat de les formes lingüístiques; les maneres variades com els humans hem arribat a fer nostre el món, un món que resumim amb les paraules i que narrem amb la sintaxi de cada llengua. Perquè cal respectar i potenciar les maneres diferents de ser humans; i perquè hem d’entendre que el lllenguatge i les llengües són el patrimoni que ens defineix i ens diferencia com a estadants de l’Univers.

Jesús Tusón: Patrimoni natural .Editorial Empúries

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada